dissabte, 6 de juliol de 2013

Entrevista a l'Òscar Murciano (CGT) sobre la vaga a HP, la vaga més importantal sector de les TIC

[En castellano]


La plantilla d'HP porta tres anys intentant frenar les agressions d'una direcció obstinada a aprofitar les oportunitats que li proporciona la llei per reduir costos laborals i poder mantenir així els beneficis malgrat la crisi. A principis de juny va tenir lloc un nou enfrontament entre els i les treballadores d'HP, i la direcció de la multinacional.




La vaga que van sostenir els i les treballadores d'HP del 3 al 10 de juny es considera la vaga més important fins a la data al sector de les TIC. La vaga, convocada com a indefinida, va ser la resposta contundent al nou intent d'agressió de la multinacional, que pretenia imposar a la plantilla retallades salarials d'un 10% i modificacions de les condicions laborals, mitjançant l'aplicació de l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, segons el qual "l'empresa pot acordar modificacions substancials de les condicions de treball per prevenir una evolució negativa de l'empresa o millorar la situació."

Òscar Murciano és treballador d'HP i membre de comitè d'empresa per CGT. També forma part de la coordinadora Informàtica CGT, que està realitzant una tasca exemplar aprofitant les oportunitats que brinden les xarxes socials per a la lluita sindical. Vaig entrevistar l'Òscar Murciano el 18 de juny, una setmana després de la desconvocatòria de la vaga. El final de la vaga va ser complicat. S'havia aconseguit evitar la reducció salarial però molts i moltes treballadores consideraven que calia seguir lluitant per aconseguir la retirada completa del paquet de mesures.

Pregunta: Òscar, ja fa una setmana des que vau desconvocar la vaga. Com està l'ambient al centre de treball?

Òscar Murciano: L'ambient està molt tens. Avui mateix hem rebut la visita a la planta d'un dels màxims directius de l'empresa. Ens ha reunit a tots, unes sis-centes persones, ha intentat justificar les mesures, ens ha dit que no pot haver-hi tanta conflictivitat, que els sindicats han de "ser responsables", que hem d'acceptar que "això és el que hi ha", que aquesta vaga els ha fet molt mal...

P.: Fa anys que esteu mobilitzats contra les agressions de l'empresa. Com ha estat el procés que us ha portat a aquesta vaga?


O.M.: Durant els tres darrers anys s'ha anat generant un clima malestar intens. Hem hagut de suportar moltes injustícies. L'empresa ja ha acomiadat un total 260 persones i els treballadors senten que en qualsevol moment poden perdre la feina. Els últims acomiadaments van ser al febrer, 60 persones. Vam tornar a mobilitzar-nos, vam fer manifestacions, mitja jornada de vaga ... I l'empresa va tornar-hi al maig amb una nova agressió, intentant aplicar l'article 41 per retallar salaris i empitjorar les condicions laborals. Llavors és quan la gent va dir "ja n'hi ha prou" i va ser quan va esclatar la indignació.

P.: Com valores la vaga pel que fa a la participació?


O.M.: Quan van acomiadar les 60 persones al febrer es va començar a notar un canvi en la participació. Venia més gent a les assemblees. Les concentracions i manifestacions, tot i no ser massives, començaven tenir més afluència. La participació a la mitja jornada de vaga també va ser força positiva.

Les assemblees que vam convocar quan ens van comunicar l'aplicació de l'article 41 han estat de les més massives que s'han celebrat a HP. Vam parlar amb CCOO per dir-los que des de CGT l'única resposta que vèiem possible era la vaga indefinida. Teníem clar que havíem d'anar conjuntament perquè la falta d'unió desmoralitza molt la plantilla. Encara que a la nostra empresa sempre han fet un paper molt moderat, CCOO i UGT són conscients del canvi d'actitud dels i les treballadores, així que no es van negar. La proposta de vaga indefinida es va aprovar mitjançant vot secret per un 90% a una les majors assemblees que hem tingut, d'unes quatre-centes persones.

El primer dia de vaga va ser molt emocionant veure com anava venint més i més gent al piquet. Sabíem que vindrien força treballadors però veure 300 persones en un piquet impressiona. Sincerament, [somriu fent broma] jo no havia vist mai un informàtic en un piquet. A més, amb un nivell de combativitat molt fort. En fi, va passar com al 15M, que vas aguantant, et resignes... Però arriba un moment en què la indignació esclata i això va ser el que va passar a HP.

La resta de dies continuava venint molta gent. Cada dia decidíem a les assemblees què faríem l'endemà. Ens plantejàvem la vaga indefinida com un "farem coses i aguantarem un dia més". Un dia anàvem a Barcelona a la seu de clients, un altre anàvem al Parlament de Catalunya, on ens esperaven alguns parlamentaris que ens donaven suport. Anàvem canviant, proposant accions o activitats per evitar que la rutina ens desmobilitzés.
 
Una de les parts més maques és que, després d'estar moltes hores junts, anaves a prendre una cervesa i veies els bars plens de grups de gent d'HP. S'ha fet més grup durant aquesta setmana que en deu anys, perquè a HP la gent quan acaba la jornada laboral, agafa el cotxe i marxa cap a casa.

P.: Com ha estat el procés de negociació amb l'empresa? I com es va arribar a la desconvocatòria sense la retirada completa de les mesures?

Durant el procés hi ha hagut moltíssima tensió. L'actitud dels treballadors era molt contundent. Exigien la retirada completa del paquet de mesures. Durant el procés de negociació amb l'empresa, CCOO i UGT van mostrar la seva disposició a pactar, a aplicar la "lògica del mal menor" acceptant reducció de salaris en escales salarials altes, per exemple. No obstant això, a mesura que avançava la vaga, les postures dels i les treballadores es feia més ferma i això pressionava a CCOO i UGT per no pactar.

La desconvocatòria ha estat molt polèmica i ha deixat un gust agredolç. Un cop aconseguida la retirada de la reducció salarial, CCOO va proposar que la continuïtat o desconvocatòria es pogués votar per email. El seu argument era que hi ha molts centres on és molt difícil arribar-hi, així que es va acceptar el vot per email. Però després ens vam adonar que això obria la porta a que poguessin votar també gerents i directius, així que ens ho vam replantejar i vam sotmetre a la votació de les assemblees si acceptàvem el vot per correu electrònic. A les assemblees de Barcelona i Saragossa es va votar en contra, i per tant, allà no vam comptabilitzar el vot per email. Però CGT no està a Madrid, i allà, que sí es va acceptar, el resultat va ser aclaparador en contra de la vaga. Als centres de Saragossa i Sant Cugat els i les treballadores van votar a favor de continuar la vaga, però la diferència de Madrid va desequilibrar la balança a nivell estatal.

CCOO i UGT ràpidament van comunicar la desconvocatòria de vaga. Era divendres i molt tard, així que vam decidir esperar i convocar assemblees per comunicar que consideràvem que l'empresa havia intervingut en la decisió dels treballadors, i permetre que les assemblees poguessin prendre una decisió en base a aquests esdeveniments.

Vam explicar el que havia passat, però quan ho vam explicar ens vam adonar que els ànims s'havien desinflat completament. Hi havia un nucli d'unes 300 persones amb molta força, disposades a seguir. Però sabíem que amb només 300 persones no podíem seguir lluitant, que no aconseguiríem res més que frustració i acabar amb la sensació que allò no tenia sentit. Estàvem fent vaga per una qüestió de dignitat i no tenia sentit si no la fèiem tots.

P.: Han sortit els i les treballadores del procés amb confiança en la vaga com a eina de lluita eficaç?
O.M.: Hem sortit amb un regust amarg perquè es volia la retirada total, sense pal·liatius, i la gent era molt conscient del seu poder i de la seva força. Està bé, perquè s'ha aconseguit evitar la reducció salarial però s'han signat modificacions importants quant a jornada laboral, quant a disponibilitats.

No obstant això, la sensació que la vaga és efectiva és total. Però amb un matís, la gent és conscient que és eficaç la vaga indefinida. Jo crec que si plantegéssim una vaga d'un dia no arribaríem ni al 50% de participació. La gent considera que una vaga d'un dia no serveix per a res. I fins a cert punt, almenys en aquest sector, tenen raó.

La vaga indefinida ha suposat un abans un després. Tant en mobilització i ganes de lluita, com pel que fa a consciència. Era emocionant veure, per exemple, com els mateixos treballadors, sense que nosaltres diguéssim res, anaven a aturar el trànsit. Agafaven folis i s'anaven a aturar el trànsit a la rotonda.

P.: En un sector amb un nivell tan alt d'externalització, fins que punt la vaga impacta en el servei?

El problema és que el nostre treball és molt deslocalitzable, apaguen un interruptor i l'encenen a Bulgària, literalment. Alguns treballs es poden substituir així, altres necessiten ensinistrament i els resulta més complicat. Però quan una plantilla, sobretot en el sector dels serveis informàtics, va a la vaga amb un seguiment superior al 85%, no hi ha mesura que pugui evitar l'impacte.

Aquesta era una de les problemàtiques que sorgien quan plantejàvem la vaga a CCOO. Es resistien a convocar-la perquè argumentaven que amb una subcontractació del 40% no hauria cap afectació. No obstant això, nosaltres estàvem convençuts que si érem molts l'impacte seria inqüestionable. I així ha estat.

Han caigut diversos sistemes, hi ha hagut problemes pràcticament a la gran majoria de clients, d'ordre menor, i alguns d'ordre major. Però els sistemes informàtics s'aguanten perquè hi ha moltíssima gent treballant-hi al darrere, sinó no s'aguanten. A més HP treballa per a empreses claus del sistema: Gas Natural, RENFE, entitats financeres, Generalitat ...

P.: Hi ha hagut diverses convocatòries de vagues indefinides en empreses TIC en pocs mesos, consideres que alguna cosa s'està movent al sector?


O.M.: Bé, hi ha una dinàmica de les empreses que consisteix a descarregar les pressions dels clients sobre els treballadors. Els treballadors en aquest sector fins ara no estaven mobilitzats, tenien bons sous, bones condicions. Però ara estan veient una cara de les empreses molt cruel i això està causant una ebullició, una altra manera de fer les coses.

Tot va començar amb la vaga indefinida que va convocar Capgemini. Això va generar un canvi, la convicció que sí que es pot. Ara quan les empreses anuncien mesures d'ajust, tothom es planteja la vaga indefinida. Després potser no s'acabi convocant, però sempre apareix com a possibilitat. Ha passat a Alten, on va començar una vaga indefinida que va durar dos dies. També a Atos, on es volia aplicar un article 41. Es va convocar vaga indefinida a Barcelona i al final es va retirar l'article.

A més hi ha una altra cosa i és que entre els informàtics sempre hi ha hagut un mite. Sempre ens dèiem els uns als altres: "Ui, el dia que parem tots aquí no es mourà res". Però, quan fas un parell de vagues indefinides com aquesta, el mite es converteix en realitat. La gent s'adona que és veritat, que si parem s'atura tot. I llavors s'encomana. S'està produint un efecte contagi, i ja veurem què passa perquè aquí el sindicalisme institucional de CCOO i UGT està en una posició incòmoda que no els agrada gens.

Sempre tenen un discurs molt moderat però quan les coses s'agiten tant, quan les coses estan malament, per a la gent és un insult que apel·lin a la responsabilitat. I no ho diem nosaltres. Nosaltres no hem instigat a la gent. Eren els treballadors els que deien "cal que ens movem" i nosaltres els dèiem "és clar que cal que ens movem". La gent està farta. Les assemblees de treballadors feien el que volien. Arriba un moment que prenen el control i ja no toleren que els representants es moguin un mil·límetre del que s'ha decidit en assemblea.

P.: Amb la coordinadora informàtica CGT esteu fent una bona feina a la xarxa. Sou ja un referent del moviment obrer a les xarxes socials. Què aporten al moviment obrer les noves eines de comunicació?
O.M.: La mobilització a la xarxa té moltes dimensions. Una d'elles, i molt important, és la difusió. Ja no necessites, o necessites menys, els mitjans de comunicació perquè moltíssima gent s'assabenta del que està passant mitjançant les xarxes socials. Si tens un bon impacte a les xarxes socials, sobretot al nostre sector, pràcticament ja és igual sortir al telenotícies o no. Tothom al nostre sector sap el que ha passat a HP i a penes hem sortit als mitjans.

Una altra dimensió és la d'atac. Hi ha moltes maneres de pressionar l'empresa. Pots fer pressió amb una vaga, amb una manifestació, amb qualsevol de les eines habituals. Les accions a les xarxes socials són una altra forma de pressió. Si hi ha un mínim de solidaritat es poden fer accions importants. És una eina més que tenim per fer sindicalisme. Tenim un ventall d'instruments de pressió i les xarxes socials són un més.

La tercera dimensió és que són un factor d'aglutinament. Estem molt dispersos. Els treballadors com més agrupats estiguem millor, més ens coneixem i més solidaritat es genera. Abans era molt senzill perquè estàvem concentrats tots en grans centres de treball. Però ara les plantilles són més precàries. Un dia et fan fora d'un centre de treball, un altre dia et traslladen a un altre. El treball ja no ho fa una sola empresa, sinó que està repartit entre moltes altres. Ens han fragmentat. I si no reaccionem, tenim un debilitament sindical important. Les xarxes socials, de forma limitada, ajuden a connectar a gent que està separada físicament. Mitjançant la xarxa social gent amb els mateixos interessos entra en contacte. És una eina per intentar mitigar una mica la individualització que produeix la precarietat i la fragmentació en el treball.

Cal analitzar cada situació per saber com combinar aquestes tres dimensions. Però una cosa està clara, abans no hi eren i cal treure'n partit.

http://www.revoltaglobal.cat/spip.php?article5490

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada